RECUPERACIO

Jo sóc Jaume I de Aragó. Un dia vaig arribar al Castell de Tamarit amb alguns cavallers per veure com era el castell i com hi vivia la gent.

Situat al costat del mar, els seus murs de pedra eren alts i forts, i la seva torre dominava tot el paisatge. En travessar la gran porta de fusta, vaig entrar al pati, on hi havia moviment: soldats vigilant i gent treballant.

Vaig començar la visita anant al forn, una sala càlida on els forners treballaven sense parar. El forn de pedra estava encès i feien pa per a tots els habitants del castell. L’olor de pa acabat de fer omplia l’aire i mostrava la importància d’aquell espai.

Després vaig baixar per una escala de pedra fins a la bodega. Era un lloc fresc i amb poca llum, ideal per conservar el vi. Grans barrils de fusta estaven alineats, i em van explicar que el vi era molt important per a l’alimentació i les celebracions.

Finalment vaig pujar per una escala estreta fins a la torre. Des de dalt la vista era impressionant: el mar blau, els camps i els camins que travessaven el territori. Era el millor lloc per controlar tot el que passava al voltant del castell.

Tot seguit vaig entrar al monestir de Santes creus, un espai ampli i molt respectuós. Les parets de pedra eren altes i feien que tot semblés encara més gran. A dins hi havia poca llum, només la que entrava per petites finestres, creant un ambient molt tranquil. Els monjos estaven resant en silenci, i només se sentien les seves veus suaus. L’altar era senzill però important, i tot el lloc transmetia pau i respecte. Em vaig quedar una estona observant, pensant en la importància de la fe per a aquelles persones.

Quan el sol començava a pondre’s, vaig pensar que havia visitat dos llocs molt diferents però igual d’importants: el castell, fort per defensar, i el monestir, tranquil per a la pregària i el coneixement.